Actualment, els incendis forestals són un dels principals problemes de moltes
societats europees, ja que impliquen la seguretat de les persones i dels seus béns, amb impactes desastrosos
a les zones d’interfície urbana. No obstant això, la història de l’espècie humana ha estat completament lligada a
l’ús del foc com a eina de gestió de l’entorn natural. Aquesta paradoxa ha estat el punt de partida del projecte
europeu FireParadox.
Un total de 31 organitzacions, de 13 països europeus
diferents (figura 6), han participat en aquest projecte. De
l’estat espanyol, les organitzacions que hi ha participat han
estat: DGPEIS, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya,
Universitat de Lleida, Universidad de Madrid i el Insituto
Nacional de Investigación en Tecnología Agraria y
Alimentaria. A més a més, 4 països externs donaven
suport específic.
El projecte europeu FireParadox (2006-2010) ha permès
crear la informació necessària per millorar la política de
gestió del foc a la Unió Europea, a partir de bases
científiques i tecnològiques. El principal objectiu que ha
perseguit aquest projecte és reduir la incidència de grans
incendis forestals a la regió Mediterrània, basant-se en
l’ús del foc.
*Informació extreta de la revista LO FORESTALILLO n 139,revista en format digital que edita la UTG ( Unitat tècnica Graf).
dimecres, 28 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
Ramón,Pau, David,Jordi, Jaume
Ahir 21 de Juliol hauria de ser un dia feliç per mi ja que fa un any vaig fer la meva primera guàrdia com a bomber a l'aeroport de Reus després d'aprovar la oposició.
Per fi tenia un horari fix, un sou "fix" una rutina predeterminada a prop de casa que més podia demanar,tota aquesta atmòsfera de bones sensacions es va trencar de sobte.
Un company del torn ens va cridar que entressim al menjador que el 3/24 donaven l'última hora de l'incendi forestal d'horta, encapçalava la primera notícia, 4 bombers morts en l'incendi forestal declarat ahir al vespre a Horta de sant Joan...
Buf, cares llargues inmediatament truco al parc de Bombers de Prades al qual sóc Bomber voluntari desde fa uns quants anys, em diuen que els companys morts són del GRAF (Grup de recolzament d'actuacions forestals)
al qual hi tenim una vinculació directe i fa molts anys que els coneiexem ja que després de Tivissa, el Massís de Prades va ser el lloc escollit per començar a fer el maneig de cremes controlades afectant només sotabosc, una tècnica fins ara mai vista a Catalunya.
Encara queden molts interrogants sobre el que va passar a Horta, però el que no es pot permetre sota cap context es utilitzar un fet com aquest per alimentar la política patètica d'aquest país,i escoltar coses en que posen en dubte la profesionalitat del cos de Bombers (profesionals i voluntaris)dites per la boca de gent amb amaricana i corbata que l'únic que els interesa és salvar el seu propi cul, senyors que maneu tant precupeu-vos per coses més importants que hi són i no a un col.lectiu que només s'en recordeu 3 mesos a l'estiu o quant passen desgràcies personals!
Per fi tenia un horari fix, un sou "fix" una rutina predeterminada a prop de casa que més podia demanar,tota aquesta atmòsfera de bones sensacions es va trencar de sobte.
Un company del torn ens va cridar que entressim al menjador que el 3/24 donaven l'última hora de l'incendi forestal d'horta, encapçalava la primera notícia, 4 bombers morts en l'incendi forestal declarat ahir al vespre a Horta de sant Joan...
Buf, cares llargues inmediatament truco al parc de Bombers de Prades al qual sóc Bomber voluntari desde fa uns quants anys, em diuen que els companys morts són del GRAF (Grup de recolzament d'actuacions forestals)
al qual hi tenim una vinculació directe i fa molts anys que els coneiexem ja que després de Tivissa, el Massís de Prades va ser el lloc escollit per començar a fer el maneig de cremes controlades afectant només sotabosc, una tècnica fins ara mai vista a Catalunya.
Encara queden molts interrogants sobre el que va passar a Horta, però el que no es pot permetre sota cap context es utilitzar un fet com aquest per alimentar la política patètica d'aquest país,i escoltar coses en que posen en dubte la profesionalitat del cos de Bombers (profesionals i voluntaris)dites per la boca de gent amb amaricana i corbata que l'únic que els interesa és salvar el seu propi cul, senyors que maneu tant precupeu-vos per coses més importants que hi són i no a un col.lectiu que només s'en recordeu 3 mesos a l'estiu o quant passen desgràcies personals!
dilluns, 19 de juliol del 2010
El conseller Saura entrega el nomenament als 179 bombers/eres voluntaris nous que s'incorporen a la secció activa
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presidit, aquest matí, l’acte d’entrega de nomenaments als nous bombers/eres voluntaris de la Secció Activa del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. En concret, es tracta de 179 nous bombers/eres que, després de superar un curs de formació i un procés de selecció, passen a ser nomenats bombers/eres voluntaris de la Secció Activa.
A l’acte, que ha tingut lloc a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), també han assistit el secretari general, Joan Boada; la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Olga Lanau,i el subdirector operatiu dels Bombers, Joan Rovira,entre d’altres.
El conseller ha felicitat els nous bombers/eres voluntarisi els ha mostrat el seu agraïment. “El fet que hagin escollit formar-se i dedicar una part important del seu temps a fer tasques al servei dels altres diu molt de vostès. Especialment, tenint en compte el risc que comporten les actuacions que realitzen, tant en la lluita per l’extinció d’incendis com en els rescats de persones en accident de trànsit o els salvaments de persones en tot tipus de situacions”, ha ressaltat el conseller.
Saura també ha volgut destacar la presència cada cop més nombrosa de dones en el cos de Bombers, tot i que ha dit que “els estereotips, la imatge masculinitzada de la professió i la falta de models professionals a la societat fan que moltes dones no considerin aquesta professió entre les sortides professionals que poden tenir”. “Creiem que és molt important augmentar la presència de dones perquè volem un cos de Bombers format per gent diferent que aporti diferents visions i que el faci encara més ric”, ha afegit el conseller.
D’alta banda, respecte a l’actual campanya forestal, el conseller, Joan Saura, ha manifestat que “aquest estiu és un estiu difícil, bàsicament pel que va significar per als boscos les nevades d’aquest hivern”. També ha destacat que “hem fet un gran esforç de neteja però encara no està tot net i, per tant, serà una campanya difícil”. Com a efectes positius, Saura, ha recordat que “també ha plogut i, per tant, tenim una zona de Catalunya que està molt humida”.
En el seu discurs, Saura ha recordat que “des del Govern, en els últims anys, estem portant a terme un gran esforç de modernització en els serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments que ha suposat un punt d’inflexió en aspectes fonamentals. Hem fet una important política d’inversió en infraestructures, vehicles, equipaments, telecomunicacions i mitjans informàtics, que són millores que mai no s’havien fet a Catalunya”.
A l’acte, que ha tingut lloc a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), també han assistit el secretari general, Joan Boada; la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Olga Lanau,i el subdirector operatiu dels Bombers, Joan Rovira,entre d’altres.
El conseller ha felicitat els nous bombers/eres voluntarisi els ha mostrat el seu agraïment. “El fet que hagin escollit formar-se i dedicar una part important del seu temps a fer tasques al servei dels altres diu molt de vostès. Especialment, tenint en compte el risc que comporten les actuacions que realitzen, tant en la lluita per l’extinció d’incendis com en els rescats de persones en accident de trànsit o els salvaments de persones en tot tipus de situacions”, ha ressaltat el conseller.
Saura també ha volgut destacar la presència cada cop més nombrosa de dones en el cos de Bombers, tot i que ha dit que “els estereotips, la imatge masculinitzada de la professió i la falta de models professionals a la societat fan que moltes dones no considerin aquesta professió entre les sortides professionals que poden tenir”. “Creiem que és molt important augmentar la presència de dones perquè volem un cos de Bombers format per gent diferent que aporti diferents visions i que el faci encara més ric”, ha afegit el conseller.
D’alta banda, respecte a l’actual campanya forestal, el conseller, Joan Saura, ha manifestat que “aquest estiu és un estiu difícil, bàsicament pel que va significar per als boscos les nevades d’aquest hivern”. També ha destacat que “hem fet un gran esforç de neteja però encara no està tot net i, per tant, serà una campanya difícil”. Com a efectes positius, Saura, ha recordat que “també ha plogut i, per tant, tenim una zona de Catalunya que està molt humida”.
En el seu discurs, Saura ha recordat que “des del Govern, en els últims anys, estem portant a terme un gran esforç de modernització en els serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments que ha suposat un punt d’inflexió en aspectes fonamentals. Hem fet una important política d’inversió en infraestructures, vehicles, equipaments, telecomunicacions i mitjans informàtics, que són millores que mai no s’havien fet a Catalunya”.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Medi Ambient finalitza els treballs silvícoles a les Muntanyes de Prades
L’actuació millorarà la massa forestal i afavorirà la seva resistència davant dels factors adversos, ja siguin climàtics i meteorològics, i davant d’incendis, plagues o malalties.
Els treballs han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa i d’alzines fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, la poda dels peus restants, l’estassada selectiva de matoll, la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals.
La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha finalitzat recentment, mitjançant l’empresa pública Forestal Catalana, una actuació de millora silvícola a la zona centre- sud de la forest de Plans i Baridana, al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà). La forest forma part de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Prades, de la xarxa Natura 2000, i és Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), doncs és hàbitat de cria de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest espai està inclòs dins del Perímetre de Protecció Prioritària “Muntanyes de Prades - Bosc de Poblet” i és una zona d’alt risc d’incendi forestal
Aquesta actuació persegueix la millora silvícola d’una part de la forest, concretament de 88,3 ha, poblada majoritàriament per pinedes de pinassa (Pinus nigra salzmannii), i que constitueix l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Pinedes submediterrànies de pinassa”, la conservació del qual es considera prioritària. En aquest espai no s’havia realitzat cap actuació des de la seva reforestació al decenni dels 60 i, per aquesta raó, la densitat de la massa forestal era excessiva -superior als 1.800 arbres/ha- fet que impedia un desenvolupament adequat dels arbres existents i alhora constituïa una massa impenetrable amb una elevada continuïtat horitzontal i vertical de combustible forestal.
L’objectiu d’aquesta millora silvícola és aconseguir una massa forestal òptima i resistent als factors adversos, ja siguin climàtics i meteorològics, i davant d’incendis, plagues o malalties. Així mateix, els treballs suposaran una mesura de prevenció de grans d’incendis forestals, donada l’orografia i la influència dels vents predominants a la zona.
Els principals treballs realitzats han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa, prioritzant aquells peus secs, malalts o amb malformacions, fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, l’aclarida selectiva d’alzines, la poda dels peus restants a una alçada de fins a 2 metres, l’estassada selectiva de matoll, respectant les espècies protegides com el boix grèvol (Ilex aquifolium) i teix (Taxus baccatta), la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals per incorporar-les al sòl.
Aquesta actuació ha estat executada per l’empresa Gil Forestal, SL en un termini de 5 mesos i amb un cost total de 242.456 €.
Font: Generalitat de Catalunya
Els treballs han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa i d’alzines fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, la poda dels peus restants, l’estassada selectiva de matoll, la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals.
La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha finalitzat recentment, mitjançant l’empresa pública Forestal Catalana, una actuació de millora silvícola a la zona centre- sud de la forest de Plans i Baridana, al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà). La forest forma part de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Prades, de la xarxa Natura 2000, i és Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), doncs és hàbitat de cria de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest espai està inclòs dins del Perímetre de Protecció Prioritària “Muntanyes de Prades - Bosc de Poblet” i és una zona d’alt risc d’incendi forestal
Aquesta actuació persegueix la millora silvícola d’una part de la forest, concretament de 88,3 ha, poblada majoritàriament per pinedes de pinassa (Pinus nigra salzmannii), i que constitueix l’Hàbitat d’Interès Comunitari “Pinedes submediterrànies de pinassa”, la conservació del qual es considera prioritària. En aquest espai no s’havia realitzat cap actuació des de la seva reforestació al decenni dels 60 i, per aquesta raó, la densitat de la massa forestal era excessiva -superior als 1.800 arbres/ha- fet que impedia un desenvolupament adequat dels arbres existents i alhora constituïa una massa impenetrable amb una elevada continuïtat horitzontal i vertical de combustible forestal.
L’objectiu d’aquesta millora silvícola és aconseguir una massa forestal òptima i resistent als factors adversos, ja siguin climàtics i meteorològics, i davant d’incendis, plagues o malalties. Així mateix, els treballs suposaran una mesura de prevenció de grans d’incendis forestals, donada l’orografia i la influència dels vents predominants a la zona.
Els principals treballs realitzats han consistit en l’aclarida selectiva d’exemplars de pinassa, prioritzant aquells peus secs, malalts o amb malformacions, fins a reduir la densitat a 800 exemplars per hectàrea, l’aclarida selectiva d’alzines, la poda dels peus restants a una alçada de fins a 2 metres, l’estassada selectiva de matoll, respectant les espècies protegides com el boix grèvol (Ilex aquifolium) i teix (Taxus baccatta), la recuperació dels camins de desembosc, l’extracció dels productes forestals amb interès comercial i la trituració de les restes vegetals per incorporar-les al sòl.
Aquesta actuació ha estat executada per l’empresa Gil Forestal, SL en un termini de 5 mesos i amb un cost total de 242.456 €.
Font: Generalitat de Catalunya
El Govern aprova el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT)
L'objectiu del pla és minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics a qualsevol punt del territori
El pla inclou també les emergències de tota mena als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
El Govern ha aprovat avui el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquest pla especial va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010 i preveu minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics. El pla també abasta els incidents i accidents que es puguin donar a l'interior d'instal·lacions aeroportuàries però que no tinguin origen aeronàutic.
En el procés d'elaboració del Pla AEROCAT s'ha constituït un grup de treball en el qual hi han estat representats els diferents cossos operatius, departaments implicats, l'Administració estatal (cal recordar que a Catalunya hi ha aeroports d'interès general) i també l'Administració local. Això ha permès elaborar un text consensuat per totes les parts.
Objectius del Pla AEROCAT
Pel que fa als objectius del pla, cal destacar:
Analitzar i valorar les possibles emergències que es puguin donar a causa d'alguns tipus d'aeronau en els recintes dels aeroports, en les seves zones d'influència o per emergències importants en els aeroports que no estiguin relacionades directament amb aeronaus (per exemple incendis o explosions en les terminals de passatgers, greus dèficits de serveis, introducció de malalties infeccioses, etc.)
Valorar escenaris accidentals fora d'instal·lacions aeroportuàries a causa d'accident o desaparició d'una aeronau.
Establir una organització pràctica i possible que permeti l'aplicació de les mesures de protecció i lluita contra l'emergència. Així com les mesures d'atenció i recolzament als afectats i als seus familiars.
Establir el procediment de coordinació entre els diferents operatius i entitats recollides en el pla.
Determinar els criteris d'afectació municipal, és a dir, quins municipis es veuen obligats o tenen la recomanació de tenir un pla especial municipal d'emergències a causa de la proximitat d'alguna instal·lació aeroportuària.
Especificar els procediments per portar a terme les mesures de protecció i autoprotecció de les persones, els béns i el medi ambient en funció de la gravetat de l'emergència.
Catalogar els mitjans i els recursos humans i materials disponibles.
Definir les tasques d'implantació i manteniment del pla.
Abast del Pla AEROCAT
El Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya és el marc orgànic i funcional per fer front a totes aquelles emergències causades per accidents aeronàutics que es donin a qualsevol punt del territori català, i a les emergències de qualsevol tipus que tinguin lloc als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
De la mateixa manera, el Pla AEROCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport aeri i les seves instal·lacions, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.
Anàlisi del risc
L'AEROCAT se centra en l'anàlisi del perill que presenten les zones geogràfiques pròximes a instal·lacions aeroportuàries que puguin rebre l'impacte d'una aeronau, si es produeix un accident. Posteriorment, es fa l'anàlisi de vulnerabilitat d'aquestes zones i així es determina el risc que les afecta.
Les fases de vol amb major probabilitat d'accident són les d'aterratge i enlairament, mentre que la fase de règim de vol estable és la més segura. En concordança amb aquests resultats, l'AEROCAT planteja la planificació municipal centrada en els territoris més propers a les pistes dels aeroports, aeròdroms i heliports, prenent com a paràmetre de zones de risc més alt un diàmetre de vuit quilòmetres al voltant d'una instal·lació aeroportuària.
D'acord amb els resultats obtinguts s'estipula la planificació municipal, és a dir, quins són els municipis que tindran l'obligació d'elaborar un pla d'actuació municipal (PAM) en relació amb el risc aeronàutic, quins són els municipis que només estaran recomanats i quins són els municipis que, tot i no estar directament afectats pel risc, també han de preveure mecanismes per afrontar la gestió d'una emergència aeronàutica.
Estructura del Pla
L'estructura de gestió està presidida pel Comitè d'Emergències (formada pel Director del pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació), a la qual s'afegeixen els Centres de Coordinació d'empreses aeroportuàries o que tinguin a veure amb activitats relacionades amb la gestió aeronàutica/aeroportuària i es vegin afectades per un possible incident o accident, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i el Centre de Comandament Avançat (CCA), del qual formen part el grup d'intervenció, el grup d'ordre, el grup de medicina legal i forense, el grup logístic i el grup sanitari, així com la coordinació amb la direcció i els cossos operatius de l'Estat.
El procediment preveu els nivells de prealerta (no activa el pla), alerta, emergència 1 i emergència 2.
La fase de prealerta s'activa en cas que hi hagi un risc potencial no confirmat en instal·lacions aeroportuàries i en cas d'accident de qualsevol aeronau que no sigui avió comercial, sense víctimes ni major afectació fora de les instal·lacions.
La fase d'alerta s'activa en situacions de risc real en instal·lacions aeroportuàries que no requereixin l'activació de serveis externs. També en cas que fora de les instal·lacions aeronàutiques es produeixi un accident amb un màxim de 5 víctimes, un accident sense víctimes però afectació greu a béns i serveis bàsics o en el cas de desaparició d'una aeronau.
La fase d'emergència 1 s'activa en cas d'un accident en instal·lacions aeronàutiques o en casos d'un risc real que requereixi l'activació d'equips d'emergència externs als propis de la instal·lació. També s'activa quan fora de les instal·lacions hi hagi un accident aeronàutic amb més de 5 víctimes o que afecti infraestructures amb substàncies perilloses (químiques, nuclears, etcètera).
La fase d'emergència 2 s'activa en cas de simultaneïtat de riscos o accidents en un o més aeroports o en cas d'un accident en el qual estiguin implicats dos avions comercials en una instal·lació aeroportuària. També s'activarà quan fora de les instal·lacions aeroportuàries es produeixi l'accident d'un avió comercial en zona de concurrència pública; o el xoc de més d'un avió comercial.
El pla inclou també les emergències de tota mena als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
El Govern ha aprovat avui el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT). Aquest pla especial va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el passat 29 d'abril de 2010 i preveu minimitzar el risc i els efectes de possibles accidents aeronàutics. El pla també abasta els incidents i accidents que es puguin donar a l'interior d'instal·lacions aeroportuàries però que no tinguin origen aeronàutic.
En el procés d'elaboració del Pla AEROCAT s'ha constituït un grup de treball en el qual hi han estat representats els diferents cossos operatius, departaments implicats, l'Administració estatal (cal recordar que a Catalunya hi ha aeroports d'interès general) i també l'Administració local. Això ha permès elaborar un text consensuat per totes les parts.
Objectius del Pla AEROCAT
Pel que fa als objectius del pla, cal destacar:
Analitzar i valorar les possibles emergències que es puguin donar a causa d'alguns tipus d'aeronau en els recintes dels aeroports, en les seves zones d'influència o per emergències importants en els aeroports que no estiguin relacionades directament amb aeronaus (per exemple incendis o explosions en les terminals de passatgers, greus dèficits de serveis, introducció de malalties infeccioses, etc.)
Valorar escenaris accidentals fora d'instal·lacions aeroportuàries a causa d'accident o desaparició d'una aeronau.
Establir una organització pràctica i possible que permeti l'aplicació de les mesures de protecció i lluita contra l'emergència. Així com les mesures d'atenció i recolzament als afectats i als seus familiars.
Establir el procediment de coordinació entre els diferents operatius i entitats recollides en el pla.
Determinar els criteris d'afectació municipal, és a dir, quins municipis es veuen obligats o tenen la recomanació de tenir un pla especial municipal d'emergències a causa de la proximitat d'alguna instal·lació aeroportuària.
Especificar els procediments per portar a terme les mesures de protecció i autoprotecció de les persones, els béns i el medi ambient en funció de la gravetat de l'emergència.
Catalogar els mitjans i els recursos humans i materials disponibles.
Definir les tasques d'implantació i manteniment del pla.
Abast del Pla AEROCAT
El Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya és el marc orgànic i funcional per fer front a totes aquelles emergències causades per accidents aeronàutics que es donin a qualsevol punt del territori català, i a les emergències de qualsevol tipus que tinguin lloc als aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.
De la mateixa manera, el Pla AEROCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport aeri i les seves instal·lacions, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.
Anàlisi del risc
L'AEROCAT se centra en l'anàlisi del perill que presenten les zones geogràfiques pròximes a instal·lacions aeroportuàries que puguin rebre l'impacte d'una aeronau, si es produeix un accident. Posteriorment, es fa l'anàlisi de vulnerabilitat d'aquestes zones i així es determina el risc que les afecta.
Les fases de vol amb major probabilitat d'accident són les d'aterratge i enlairament, mentre que la fase de règim de vol estable és la més segura. En concordança amb aquests resultats, l'AEROCAT planteja la planificació municipal centrada en els territoris més propers a les pistes dels aeroports, aeròdroms i heliports, prenent com a paràmetre de zones de risc més alt un diàmetre de vuit quilòmetres al voltant d'una instal·lació aeroportuària.
D'acord amb els resultats obtinguts s'estipula la planificació municipal, és a dir, quins són els municipis que tindran l'obligació d'elaborar un pla d'actuació municipal (PAM) en relació amb el risc aeronàutic, quins són els municipis que només estaran recomanats i quins són els municipis que, tot i no estar directament afectats pel risc, també han de preveure mecanismes per afrontar la gestió d'una emergència aeronàutica.
Estructura del Pla
L'estructura de gestió està presidida pel Comitè d'Emergències (formada pel Director del pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació), a la qual s'afegeixen els Centres de Coordinació d'empreses aeroportuàries o que tinguin a veure amb activitats relacionades amb la gestió aeronàutica/aeroportuària i es vegin afectades per un possible incident o accident, el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i el Centre de Comandament Avançat (CCA), del qual formen part el grup d'intervenció, el grup d'ordre, el grup de medicina legal i forense, el grup logístic i el grup sanitari, així com la coordinació amb la direcció i els cossos operatius de l'Estat.
El procediment preveu els nivells de prealerta (no activa el pla), alerta, emergència 1 i emergència 2.
La fase de prealerta s'activa en cas que hi hagi un risc potencial no confirmat en instal·lacions aeroportuàries i en cas d'accident de qualsevol aeronau que no sigui avió comercial, sense víctimes ni major afectació fora de les instal·lacions.
La fase d'alerta s'activa en situacions de risc real en instal·lacions aeroportuàries que no requereixin l'activació de serveis externs. També en cas que fora de les instal·lacions aeronàutiques es produeixi un accident amb un màxim de 5 víctimes, un accident sense víctimes però afectació greu a béns i serveis bàsics o en el cas de desaparició d'una aeronau.
La fase d'emergència 1 s'activa en cas d'un accident en instal·lacions aeronàutiques o en casos d'un risc real que requereixi l'activació d'equips d'emergència externs als propis de la instal·lació. També s'activa quan fora de les instal·lacions hi hagi un accident aeronàutic amb més de 5 víctimes o que afecti infraestructures amb substàncies perilloses (químiques, nuclears, etcètera).
La fase d'emergència 2 s'activa en cas de simultaneïtat de riscos o accidents en un o més aeroports o en cas d'un accident en el qual estiguin implicats dos avions comercials en una instal·lació aeroportuària. També s'activarà quan fora de les instal·lacions aeroportuàries es produeixi l'accident d'un avió comercial en zona de concurrència pública; o el xoc de més d'un avió comercial.
dijous, 8 de juliol del 2010
DOCUMENTAL BOMBERES
Disset televisions locals catalanes emeten aquest divendres el documental inèdit Bomberes.
El documental, de 25 minuts de durada, recull el testimoni de tres dones bomberes de la Generalitat que expliquen el perquè van escollir aquesta professió, quines motivacions les van moure, i com la viuen diàriament, com la compaginen amb la seva vida familiar. El fil conductor del programa està muntat sobre un conte original escrit per una nena sobre una princesa que volia ser bombera El Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior va impulsar el rodatge del documental per incrementar el nombre de dones en el cos de Bombers de la Generalitat, trencar estereotips i animar les joves a considerar-la una sortida professional. El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, el formen actualment 2.429 funcionaris, dels quals només 27 són dones, l'1,11%. Un total de 17 televisions locals catalanes, integrades a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTLC), emetrà aquest divendres a la nit el documental Bomberes, en què per primera vegada es descobreixen aspectes poc coneguts de les vides de tres dones que van escollir ser bomberes de la Generalitat. El documental, de 25 minuts de durada, té com a fil conductor el conte original escrit per una nena, filla d'una de les protagonistes del programa, sobre una princesa que volia ser bombera. Aquest documental va ser concebut pel Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior per promocionar aquesta sortida laboral entre les dones en un món eminentment d'homes, i el va realitzar la productora Imagina. Bomberes recull el testimoni de Núria Picas, bombera del Parc de Bombers de Calonge; Carme Romero, del Parc de Bombers de Cambrils, i Emma Roca, del Parc de Bombers de la Seu d'Urgell. Tres dones bomberes que expliquen en un to personal i intimista perquè van escollir aquesta professió, què els apassiona de la seva feina i com la compaginen amb la seva vida familiar. És un documental pur, rodat sense guió, en poc més de tres dies, que pretén demostrar que ser dóna és compatible amb ser bombera. Dels prop de 2.500 efectius que conformen el cos de Bombers de la Generalitat, només 27 són dones. Representen l'1 % del total. Aquest documental, doncs, pretén demostrar que es pot ser dona i bombera a la vegada, pretén normalitzar-les. Veient el potencial del material enregistrat per fer un espot curt, la productora Imagina va decidir editar aquesta versió estesa, que s'acosta una mica més a les tres protagonistes oferint un tast sincer de les seves vides, de les seves motivacions. El relat té un fil conductor, el conte escrit per una de les tres protagonistes que apareixen al documental i la seva filla, titulat 'La princeseta bombera', en què una princesa esdevé bombera. Gràcies a un acord entre el Departament d'Interior i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, el documental, inèdit fins ara, arribarà aquest divendres a les pantalles de 17 televisions locals, que l'emetran a les 23.00 i a les 24.00 h. La relació de les televisions que emetran de manera conjunta el documental Bomberes és: TV L'Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, Vallès Oriental Televisió, Vallès Visió, Canal Nord Televisió (Figueres), Menorca TV i Clip TV, a les 23.00 h., i TV Badalona, Gavà TV, Maresme Digital-TV Mataró, Canal Blau ' Maricel TV, Penedès TV, El 9 TV, Televisió de la Conca, Canal Reus TV, TAC 12, TV Girona, a les 24.00 h. Andorra TV i 25 TV també s'han compromès a difondre'l la propera setmana
El documental, de 25 minuts de durada, recull el testimoni de tres dones bomberes de la Generalitat que expliquen el perquè van escollir aquesta professió, quines motivacions les van moure, i com la viuen diàriament, com la compaginen amb la seva vida familiar. El fil conductor del programa està muntat sobre un conte original escrit per una nena sobre una princesa que volia ser bombera El Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior va impulsar el rodatge del documental per incrementar el nombre de dones en el cos de Bombers de la Generalitat, trencar estereotips i animar les joves a considerar-la una sortida professional. El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, el formen actualment 2.429 funcionaris, dels quals només 27 són dones, l'1,11%. Un total de 17 televisions locals catalanes, integrades a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTLC), emetrà aquest divendres a la nit el documental Bomberes, en què per primera vegada es descobreixen aspectes poc coneguts de les vides de tres dones que van escollir ser bomberes de la Generalitat. El documental, de 25 minuts de durada, té com a fil conductor el conte original escrit per una nena, filla d'una de les protagonistes del programa, sobre una princesa que volia ser bombera. Aquest documental va ser concebut pel Programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior per promocionar aquesta sortida laboral entre les dones en un món eminentment d'homes, i el va realitzar la productora Imagina. Bomberes recull el testimoni de Núria Picas, bombera del Parc de Bombers de Calonge; Carme Romero, del Parc de Bombers de Cambrils, i Emma Roca, del Parc de Bombers de la Seu d'Urgell. Tres dones bomberes que expliquen en un to personal i intimista perquè van escollir aquesta professió, què els apassiona de la seva feina i com la compaginen amb la seva vida familiar. És un documental pur, rodat sense guió, en poc més de tres dies, que pretén demostrar que ser dóna és compatible amb ser bombera. Dels prop de 2.500 efectius que conformen el cos de Bombers de la Generalitat, només 27 són dones. Representen l'1 % del total. Aquest documental, doncs, pretén demostrar que es pot ser dona i bombera a la vegada, pretén normalitzar-les. Veient el potencial del material enregistrat per fer un espot curt, la productora Imagina va decidir editar aquesta versió estesa, que s'acosta una mica més a les tres protagonistes oferint un tast sincer de les seves vides, de les seves motivacions. El relat té un fil conductor, el conte escrit per una de les tres protagonistes que apareixen al documental i la seva filla, titulat 'La princeseta bombera', en què una princesa esdevé bombera. Gràcies a un acord entre el Departament d'Interior i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, el documental, inèdit fins ara, arribarà aquest divendres a les pantalles de 17 televisions locals, que l'emetran a les 23.00 i a les 24.00 h. La relació de les televisions que emetran de manera conjunta el documental Bomberes és: TV L'Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, Vallès Oriental Televisió, Vallès Visió, Canal Nord Televisió (Figueres), Menorca TV i Clip TV, a les 23.00 h., i TV Badalona, Gavà TV, Maresme Digital-TV Mataró, Canal Blau ' Maricel TV, Penedès TV, El 9 TV, Televisió de la Conca, Canal Reus TV, TAC 12, TV Girona, a les 24.00 h. Andorra TV i 25 TV també s'han compromès a difondre'l la propera setmana
dijous, 1 de juliol del 2010
Associació excursionista els Birimbins de Prades
Aquestes son les excursions previstes pel mes de Juliol,cal observar que la del dia 10 de Juliol es Nocturna, força interesant.
DIA 4 DE JULIOL:
Hora i lloc: 9:00h al portal.
Bosquet – Barranc de l’Isidro – Cova del Pere – Tossal de la
Baltassana – Coll de la Foguina – Font del ferro - Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT BAIXA (3 hores aprox.)
DIA 10 DE JULIOL:
· Hora i lloc: 19:00h al portal.
Coll del Vidrier – Coll de l’Andreu – Mas de la Noguera – Barranc
del Carcaix – Molí de l’Esquirola – Grau de la Trona – Siurana –
Camí vell de Siurana – Coll de l’Andreu – Coll del Vidrier – Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT MITJANA (6 hores aprox.)
RECORDEU PORTAR FRONTAL I PILES DE RECANVI!
DIA 4 DE JULIOL:
Hora i lloc: 9:00h al portal.
Bosquet – Barranc de l’Isidro – Cova del Pere – Tossal de la
Baltassana – Coll de la Foguina – Font del ferro - Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT BAIXA (3 hores aprox.)
DIA 10 DE JULIOL:
· Hora i lloc: 19:00h al portal.
Coll del Vidrier – Coll de l’Andreu – Mas de la Noguera – Barranc
del Carcaix – Molí de l’Esquirola – Grau de la Trona – Siurana –
Camí vell de Siurana – Coll de l’Andreu – Coll del Vidrier – Portal.
RECORREGUT DE DIFICULTAT MITJANA (6 hores aprox.)
RECORDEU PORTAR FRONTAL I PILES DE RECANVI!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)